Origen

14 08 2010
Inception

El Origen (Inception)

2:42am Sobre la moto, el vent, monòton, acompanya un pensament que m’envaeix sense remei: què hi ha de real en cada un dels instants que vivim? Els llums groguencs del túnel bombardegen les meves pupil·les mig endormiscades. Els murs de formigó de l’entramat de carreteres suburbanes m’envolta i m’arropa de la fredor del moment. És estiu, agost, però plou insistentment sobre la visera del meu casc. Sento pujar la temperatura en passar pels túnels i el fred de les zones obertes però els meus braços no perceben cap senyal de les gotes de pluja, el meu cervell no sabria reconèixer el tacte de la samarreta amb la pell i els texans fan que les meves cames romanguin absents de tot el que succeeix al seu voltant.

Avancem a marxa controlada per no fer saltar els radars. “Què és real?” es tortura la meva ment. Allò que senten els meus braços és real? Plou, llavors serà autèntic allò que veig? Miro pel retrovisor i la veig immòbil. Les seves cames m’estrenyen, deu ser real.

Seguim la marxa rebassant un cotxe desgastat pel pas d’un temps que ni toco ni veig, un temps que no puc percebre però que sé que hi és. Té un llum fos i l’altre il·lumina poc. Una mà s’amarra a la meva cintura i desperto del meu ensimismament. Aviat baixarà la temperatura. Com més ens allunyem del mar més cau el termòmetre en picat i només revifa una espurna en els passos soterrats.

Una forta fiblada travessa el meu cervell, ja em torna a emprenyar el queixal del seny. “Durant els somnis la nostra ment viu la realitat?” ens despertem sobresaltats, el nostre cor s’accelera i el fred ens inunda en els moments més complicats. Si ho sentim, ho hem de considerar realitat o ficció?

En mirar enrere interpreto una altra motocicleta un quilòmetre més enllà. Passo la última limitació de velocitat i obro gas. Quan retrobo el retrovisor me n’adono que el que ens segueix és un nou cotxe amb un altre llum fos, o deu ser el mateix? El debat segueix repicant al meu cap. “Pot ser tot plegat un somni?”. Què fa més real aquest instant que qualsevol somni? Miro enllà i ja no ens segueix cap cotxe, deu haver pres qualsevol bifurcació.

Ja queden pocs quilòmetres quan la meva mandíbula em recorda que la nit serà llarga. Agafo la sortida de l’autopista, miro a un costat i me n’adono que el següent quilòmetre no està il·luminat. En canvi la carretera que seguim s’il·lumina amb llums ataronjades, a excepció d’un dels fanals que pampallugueja blanquejant.

Caic al llit esgotat mentalment i em pregunto si d’aquí a unes hores despertaré de nou aquí o cauré immediatament en un nou somni.

Una mente maravillosa, Matrix, El Show de Truman, Abre los ojos, Dark City? El Origen!

Anuncis