Herborn 2010

22 09 2010

Quan un viatja per plaer ho fa esperant descobrir un nou indret, tenir noves experiències o simplement fugir de la quotidianitat però quan el motiu del desplaçament és per negocis el coneixement de l’indret es limita al mínim i les experiències i quotidianitat dependran del volum de viatges que acostumem a realitzar. Personalment, la feina em treu poc de casa (si a treballar a 40km d’Esparreguera es pot anomenar casa) i és per això que m’agrada gaudir al màxim de les noves situacions que em planteja viatjar a Alemanya amb un client.

Recentment s’ha donat la situació i, aparcant els aspectes laborals, he descobert un munt de detalls a tenir en compte. El primer i més important és que el meu “anglès de supervivència” és correcte cap al receptor però flaqueja un pel en el que respecte a la comprensió auditiva, allò que a les acadèmies anomenen “listening”.

Fugint d’aquells tòpics que diuen que els alemanys condueixen molt ràpid i que són, com ho diria jo? poc flexibles, afegeixo al llistat de nous conceptes a tenir en compte la seva incapacitat de fer un àpat lleuger i que, tot i l’omnipresència cervesera, acostumin a dinar amb aigua (això sí, amb gas) i altres subterfugis.

A l’apartat d’anècdotes em sorprèn trobar una màquina expenedora de tabac dins d’una planta de producció, més encara coneixent la rigidesa de la llei antitabac que es promulga darrerament a Europa i en vistes a les claustrofòbiques zones per a fumadors instal•lades a l’aeroport de Frankfurt.

He descobert Led Zepelin i que la pau interior està estretament relacionada al nivell de responsabilitat adquirit; que els radars de velocitat alemanys semblen il•luminats en el seu interior i que si aquí els col•loquessin, com allà, a dos metres d’alçada no crec que en quedés cap a hores d’ara.

Good Times Bad Times

Tot plegat molt interessant però quan tornes a l’oficina te’n adones que la feina és com l’energia, ni es crea ni es destrueix simplement canvia de forma i els teus correus passen de ser urgents a molt urgents.

Anuncis




El soccer dels americans es diu football

13 09 2010

Us parlaria dels tres punts del Barça (o dels sis de Piqué), analitzaria la importància de la victòria d’Alonso al mundial de fórmula 1 o desitjaria la millor sort a Rafa Nadal a pocs minuts abans d’una nova gesta, però avui tinc ganes d’explicar-vos algunes peculiaritats d’un d’aquells esports poc coneguts a casa nostra, el futbol americà.

línia ofensiva

D’un temps cap aquí el meu vincle amb aquest esport torna a apropar-se i amb ell una gran col·lecció de records i sentiments. Com en el cas dels mítics sopars d’ex-alumnes, retrobar-se amb antics companys sempre t’aporta sorpreses; les xerrades post-entrenament, a més, refresquen ràpidament tot allò que avui us intentaré explicar.

Per molt que us sembli, el futbol americà no és un esport tant llunyà al soccer de l’antic continent. Tant un com l’altre es practica amb 11 jugadors a cada camp, i un i altre compten amb una modalitat alleugerida amb 7 contrincants per banda. Tots dos esports es practiquen en un camp rectangular de gespa (els Barcelona Dragons i l’Espanyol van compartir l’estadi olímpic, per exemple), mitjançant una pilota i jutjats per varis àrbitres. Evidentment, el guanyador és qui més punts aconsegueix al final del partit i es reserva la possibilitat d’exercir una pròrroga en cas d’empat. A més, comparteixen el nom i no és pas per casualitat ja que els nostres companys de l’altra banda del Pacífic van heretar l’esport del rugby, que ja venia del futbol, per convertir-lo en l’actual futbol americà.

En les diferències, però, s’hi troben les peculiaritats. Al futbol americà, l’especialització va més enllà de la posició que un jugador ocupa al camp ja que els equips d’atac i defensa, habitualment, son independents i diferenciats. Així doncs, els equips professionals compten amb 11 jugadors titulars en atac, 11 jugadors titulars en defensa, alguns jugadors dels equips especials (tot i que en general estan composats per jugadors de ambdues files) i un bon reguitzell de reserves per a cada posició. Sí, podeu fer números!

Els equips poden puntuar de dues maneres, mitjançant un gol entre pals (3 punts) o bé entrant a la zona de puntuació amb la pilota en possessió (6 punts). Les jugades s’aturen cada cop que un jugador és placat amb la pilota (o quan perd la pilota) i això fa que es determini un nombre d’intents per a avançar un espai concret, en aquest cas 10 iardes. Si un equip no avança suficient en quatre jugades, la possessió passa a l’equip que defensava que serà qui tindrà l’oportunitat d’arribar a la zona rival. El joc s’atura al final de cada jugada per triar l’estratègia de la següent però la limitació dels temps facilita que el joc sigui dinàmic i trepidant.

Fins aquí les primeres nocions bàsiques. El proper cop ens endinsarem en la nomenclatura del futbol americà!





A la crisi, idees!

1 09 2010

Per més que la classe política espanyola (ja que la catalana té una altra feina ara mateix) repeteixi incansablement allò de “estamos a punto de salir de la recesión”, a ningú avui en dia li passa per alt el delicat moment econòmic. Ja deien els grans pensadors que aquests son els millors moments per a plantejar nous reptes, i així ho han entès dos emprenedors penedesencs al presentar www.esportspenedes.cat.

www.esportspenedès.cat

Presentació del d'actualitat esportiva http://www.esportspenedès.cat

Ernest Gili i Campanera i Roger Vives i Font son dos joves, però experimentats, periodistes que emprenen el projecte www.esportspendes.cat amb el desig d’omplir un buit, una necessitat, pendent en el sector dels esports i més concretament a l’àrea del Penedès.

Esports Penedès és un web d’actualitat esportiva amb un clar compromís pels esports minoritaris. Així, a part del reclam del futbol i l’hoquei, podrem trobar tota la actualitat i classificacions d’equitació, slot, twirling o futbol americà. I és aquí, al futbol americà, on obro una petita porta cap a la premsa esportiva gràcies a l’Ernest, company del “Va de castells” de la COMràdio.

Aprofitant els primers contactes que els Vilafranca Eagles em van encarregar per promocionar aquest club, l’Ernest i jo ens vam trobar en una cruïlla inesperada per col·laborar de manera puntual com a opinador d’aquest nou projecte. La idea em va convèncer tant que la setmana passada vaig acostar-me a veure com omplien l’auditori del Viniseum vilafranquí en la seva posada de llarg.