El futbol és un esport elitista i classista!

Font imatge: El Mundo Deportivo

Com deia aquell, perdoneu però algú ho havia de dir. Fa temps que volia fer alguna entrada referent però finalment se m’acumulen uns quants temes i el poc temps lliure no ajuda gaire. La última gran pensada en el món del futbol és carregar-se l’únic partit en obert que quedava a la televisió. Si això s’acaba materialitzant, alguns passaran d’entendre poquet de futbol a l’anfalbetisme forçat.

Fa unes setmanes vaig poder gaudir d’un partit del Barça en directe (si he de triar, aquest és l’equip que més m’agrada). Això sí, un partit de copa, contra un equip de tercera, pagant 34€ per barba per anar a parar a la tercera graderia. Mentre, a la ràdio, anaven dient que la gent estava de sort perquè hi podia entrar pagant des de 9€. Si jo vaig pagar 34€ per la tercera graderia, les entrades de 9€ devien ser per la butaca de dalt de tot del parallamps, oi?

El que ja ni em plantejo és anar a veure un partit al camp de l’Español… està molt bé que l’hagin fet petitó i acollidor, però que venguin totes (ara algú em saltarà al coll dient que encara en queden 100 o 200 lliures…) les butaques als socis és la màxima de l’elitisme.

Per sort, el Futbol Club Barcelona ja ha posat mitjans per evitar que això passi. A més socis menys butaques lliures… doncs evitem que la gent es pugui fer soci. Sempre que talles has de posar la tisora a algun lloc, quina millor solució que la consanguinitat? Així ens assegurarem que la gent que tingui carnet sigui de sang noble blaugrana!

Sempre hi ha l’opció de quedar-se a casa i pagar 15€ al mes (180€ l’any)… Elitista i classista.

Sigui com sigui, em sembla increïble que pugui posar la televisió i veure partits de tenis a dojo, la fórmula 1, motociclisme, handbol, bàsquet i fins i tot curses de la nascar i que no pugui veure l’esport de masses d’aquest país sense pagar i/o pertànyer a una casta especial.

Anuncis

Fukujima al límit

Avui en dia o ens passem o no hi arribem! Després d’uns dies sentint a parlar de rèpliques, explosions, fuites i incendis, ara Fukujima decideix retirar els 50 treballadors que havien deixat a la central. Els japonesos buiden supermercats i fugen cap al sud mentre el govern es planteja apujar el límit de radiació a la que pot esser exposada una persona per fer que els treballadors puguin seguir a peu de la central. Tot i així, segueixo sentint experts i governs dient que podem estar tots tranquils, que tot va bé i que no cal preocupar-se per un possible apocalipsi.

El ministre japonès surt a televisió suant la gota gorda i, amb cara de preocupació, intenta tranquil·litzar la població; alhora, a la ràdio sento un expert relativitzant la gravetat. “El protocol de seguretat està funcionant a la perfecció” diu mentre l’àrea de seguretat s’eixampla als 30 quilòmetres després d’una nova explosió.

Crec que estem perdent la facultat per mesurar les coses. Ni és veritat que poguem estar tranquils, ni és veritat l’arribada de l’apocalipsi. La situació és molt greu. Tot sembla indicar, tant de bo m’equivoqui, que la central podria explotar en qualsevol moment. Les fuites radioactives son molt greus i les contínues rèpliques del terratrèmol (que arriben als 6 graus en molts casos) no ajuden pas massa. D’altra banda, si el govern del Japó condueix bé la situació, com sembla que ha estat fent amb tot el desastre, es podrien minimitzar els danys personals. El que sembla totalment inevitable és que la contaminació radioactiva causi problemes de llarga durada, per exemple, a flora i fauna.

Així doncs, si sento un altre expert dient que ell aniria tranquil·lament a passar uns dies al Japó perdré la calma i la compostura!! Que, en breu les veus que parlen d’apocalipsi es multiplicaran és tant real com que tindrem Belen Estevan per molt de temps.