Tornem a la pela?

23 06 2012

Ja feia temps que no us donava la tabarra, oi? I no serà perquè no han passat coses de què parlar… Però ara, en aquesta època en que tothom és expert economista, jo no volia ser menys!

Desde la més humil i ingènua desconeixença, crec sincerament que o a mi se m’està escapant alguna cosa o estem fent les coses molt mal fetes.

La posada en marxa de l’Euro va servir per igualar, d’una manera falsa, l’economia dels diferents països. De cop i volta els catalans vam situar-nos a l’alçada dels alemanys. Vam accedir amb facilitat als seus productes. Per què comprar a Espanya, a Portugal o a Itàlia quan ens podíem permetre tenir tot allò amb el que tant havíem somniat?

Vam beure, vam menjar, vam conduir els millors cotxes i vam alçar les millors cases amb el material més car del mercat. Fins i tot vam enganyar als bancs, que van creure que això era només la punta del iceberg!

Ara, amb una ressaca d’aquelles que fan història i l’aigua al coll, i pujant, la jungla d’edificis que vam crear no ens deixa veure l’horitzò. Cap a on caminem? Encara no ens hem adonat que no som rics? Encara no hem aprés la lliçò?

Com tot, a la vida cal conèixer les nostres mancances, acceptar-les i saber-les explotar.

20120623-185012.jpg

Tornem a la pesseta? Si saltem del carro de l’Euro passarem a ser pobres de la nit al dia però… No podrem comprar productes que no estan al nostre abast. Importar serà un luxe i haurem de consumir els nostres productes. A més, al comptar amb una moneda devaluada, els països més rics portaran les seves fàbriques buscant “ma d’obra barata”. Remuntarem la xifra d’aturats i les nostres empreses seran més atractives a l’hora d’exportar ja que tornarem a comptar amb productes més econòmics i competitius que la resta d’Europa.

Passarem del Mercedes al Seat? Potser. Passarem de les vacances a Mónaco a omplir les segones residències? Qui sap? Però arribarem a final de mes sense ofegar-nos a la primera de canvi. Els nostres familiars, amics i companys recuperaran les seves feines. I el més important, recuperarem el nostre lloc a canvi d’una gran lliçó d’humilitat totalment merescuda.

Posem-nos a treballar i recuperem les nostres vides. Diguem no a les retallades que ens permetin seguir el carro dels països rics malvivint com els pobres que som. Demanem que ens deixin recuperar el nostre nivell de vida, humilment, treballant en un país pobre per guanyar-nos la vida i poder arribar a ser rics si és que algun dia ens ho mereixem.

Anuncis