Ni grossa ni salut!

23 12 2010

Com cada any, el dia després del sorteig de la grossa tots recordem aquells tòpics lapidaris del tipus: “Com a mínim tenim salut”. La primera gran pregunta és: “si no m’ha tocat la loteria i a més em fa mal un peu, estic molt fotut?” Doncs jo crec que no més del que estava ahir, quan també em feia mal.

Enguany, la meva història és una mica com la d’aquell de l’acudit que demanava a l’església que li toqués la loteria i aquell de dalt va baixar per dir-li que ell l’escoltaria però que, si us plau, hi posés la seva part i fes el favor de comprar un número. Cada any, tothom creua els dits perquè els toqui la grossa, el que suposa el desig implícit que no li toqui a la resta dels números participants. Amb la crisi, aquest any vaig decidir estalviar uns 60€ no comprant loteria. Així que ahir, el meu desig segur que va ser més benèvol que el de la majoria. Enlloc d’esperar egoistament que no li toqués a ningú del total de participants per fer-me jo amb el premi, ho vaig limitar només al meu cercle d’amistats i coneixences per allò de “si li toca a ell i a mi no, em suïcido”.

Com podeu comprovar, sóc viu. Vull creure, irracionalment, que la probabilitat m’acompanyava. Si en 31 anys no ha caigut mai la grossa en una butlleta de la meva feina, de la meva colla castellera (o la del veí), ni en cap dels números que m’ha ofert sempre la família, era més complicat que ara canviés aquesta tendència coincidint amb la meva negativa a comprar loteria que seguís tot igual (algun reintegrament i gràcies).

La realitat però és molt llunyana, doncs la probabilitat que caigués el premi en alguna d’aquestes butlletes l’any passat era la mateixa que hi havia ahir, i la mateixa amb que comptaven la resta de números que es van ficar en el bombo.

Em quedo doncs amb una reflexió que ahir m’enviava un company de feina. Adam Smith, economista i filòsof escocès (s.XIIX) ja deia que “no hi ha proposició matemàtica més certa que com més números es compren, més probabilitat hi ha de perdre. Si es compren tots, llavors la pèrdua és segura; i com més se n’adquireixin, més s’aproxima hom a aquesta certesa”

Anuncis