Tornem a la pela?

Ja feia temps que no us donava la tabarra, oi? I no serà perquè no han passat coses de què parlar… Però ara, en aquesta època en que tothom és expert economista, jo no volia ser menys!

Desde la més humil i ingènua desconeixença, crec sincerament que o a mi se m’està escapant alguna cosa o estem fent les coses molt mal fetes.

La posada en marxa de l’Euro va servir per igualar, d’una manera falsa, l’economia dels diferents països. De cop i volta els catalans vam situar-nos a l’alçada dels alemanys. Vam accedir amb facilitat als seus productes. Per què comprar a Espanya, a Portugal o a Itàlia quan ens podíem permetre tenir tot allò amb el que tant havíem somniat?

Vam beure, vam menjar, vam conduir els millors cotxes i vam alçar les millors cases amb el material més car del mercat. Fins i tot vam enganyar als bancs, que van creure que això era només la punta del iceberg!

Ara, amb una ressaca d’aquelles que fan història i l’aigua al coll, i pujant, la jungla d’edificis que vam crear no ens deixa veure l’horitzò. Cap a on caminem? Encara no ens hem adonat que no som rics? Encara no hem aprés la lliçò?

Com tot, a la vida cal conèixer les nostres mancances, acceptar-les i saber-les explotar.

20120623-185012.jpg

Tornem a la pesseta? Si saltem del carro de l’Euro passarem a ser pobres de la nit al dia però… No podrem comprar productes que no estan al nostre abast. Importar serà un luxe i haurem de consumir els nostres productes. A més, al comptar amb una moneda devaluada, els països més rics portaran les seves fàbriques buscant “ma d’obra barata”. Remuntarem la xifra d’aturats i les nostres empreses seran més atractives a l’hora d’exportar ja que tornarem a comptar amb productes més econòmics i competitius que la resta d’Europa.

Passarem del Mercedes al Seat? Potser. Passarem de les vacances a Mónaco a omplir les segones residències? Qui sap? Però arribarem a final de mes sense ofegar-nos a la primera de canvi. Els nostres familiars, amics i companys recuperaran les seves feines. I el més important, recuperarem el nostre lloc a canvi d’una gran lliçó d’humilitat totalment merescuda.

Posem-nos a treballar i recuperem les nostres vides. Diguem no a les retallades que ens permetin seguir el carro dels països rics malvivint com els pobres que som. Demanem que ens deixin recuperar el nostre nivell de vida, humilment, treballant en un país pobre per guanyar-nos la vida i poder arribar a ser rics si és que algun dia ens ho mereixem.

Anuncis

Hello world!

Hello world! [Hola món]

Si no estàs habituat al món de l’informàtica i les noves tecnologies, les paraules “Hello world!” poden semblar poc més que un missatge egocèntric. En el fons, és poc més que això però (com tot) amb un significat coherent al darrere.

Aquestes paraules son les primeres que tot programador hauria d’aprendre doncs “Hello World” és el primer programa utilitzat en l’aprenentatge de qualsevol llenguatge informàtic. Es tracta de comprovar, abans de res, que ets capaç d’escriure unes paraules tant simples a la pantalla del teu ordinador o a la LCD de la teva consola portable.

En aquest blog, succeirà una mica el mateix… Després de la meva plana personal programada en HTML pur i dur i de les diferents versions del meu blog a blogger, faig el salt a wordpress després de força temps inactiu. Aparco el nom e-Goshi per passar a publicar donant la cara (tot i que realment mai m’he amagat), amb el meu nom per davant.

En la meva dinàmica, espero poder parlar una mica de tot i espero poder fer-ho, així… en calent! Com molts sabreu, el meu temps lliure és quasi inexistent i això va fer que em desconnectés una mica de la bloggesfera. Espero poder tornar-hi mitjançant l’Iphone (perquè ja no se’n diu telèfon mòbil, d’això ja en parlarem algun dia!) i d’aquí que torni amb wordpress, ja que el trobo més dinàmic, apte per Iphone i amb programes per Iphone.

Podria haver anomenat al blog, des del lavabo, escrivint al metro, a estones lliures, o qualsevol altre cosa però crec que el títol és una confessió alhora que una disculpa. M’agrada documentar bé tot allò que dic però si no tinc temps i escric una mica en calent estic convençut que m’ho perdonareu i sereu una mica comprensius. Oi?

Doncs aquí hi tornem a ser!