Nintendo, el gran negoci

19 06 2010

No deixa de sorprendre’m la gran capacitat de renovació que tenen algunes empreses i la facilitat d’oblidar que sovint acompanya al mercat en general. Un gran exemple el trobem en la família de consoles portàtils de la omnipresent firma Nintendo. No nomes han aconseguit renovar-se, generació rere generació, des de la primera Nintendo 8 bits, ara han estat capaços de vendre’ns un mateix producte fins a quatre cops.

El sistema més habitual per renovar un producte és vendre’l de nou amb un valor afegit. Internet, webcams, botiga d’aplicacions, lector de targes SD, reproductor de música… Un altre argument és la mida (perquè després diguin que la mida no importa). El curiós es quan aquest argument el pots fer servir tant a favor com en contra!

Primer va arribar la Nintendo DS (148,7mm x 84,7mm x 28,9mm), tota una novetat al món de les consoles, amb dues pantalles (una d’elles tàctil), color i grans jocs. A partir d’aquí va aparèixer l’estilitzada DS Lite (133mm X 73,9mm x 21,5mm) per competir amb la Sony PS. El principal argument de la Lite era, com diu la mateixa expressió, la reducció de mides que disminuïen fent l’aparell molt més portable.


Després de la millora de hardware de la DSI (137mm x 74,9mm x 18,9mm), un pelet més prima i l’encarregada de conèixer internet, [to irònic ON] ara arriba la gran novetat, la Nintendo DSi XL!! [to irònic OFF]

En efecte, com suggereix el seu nom, el principal argument segueix sent la seva mida. Ja no necessitem una consola portàtil com la primera DS, ni una ultraportàtil com la Lite, no ens cal que es pugui dur a la butxaca com la DSI, ara el que ens cal és una pantalla major amb una carcassa encara més i més grossa i amb un llapis que sembla una broma. Alguna excusa haurem de trobar, no? Bé! diguem que podem compartir els jocs més fàcilment!! JA ESTÀ!! Benvinguda al mercat amb una mida espectacular de 161mm x 94,4mm x 21,2mm. Ni més ni menys que quasi 3 centímetres més per banda! I repeteixo, qui ha dit que la mida no importa?

Anuncis