Llegint ‘futbol’ entre línies

lopetegui.jpgNo sempre els periodistes podem explicar tota aquella informació de la qual disposem i és per això que molts cops és més interessant allò que no es diu en un article que allò que es vol destacar. Aquests dies m’he divertit molt amb la infrahistòria de la futura destitució de Lopetegui (és una aposta… però jo no jugaria ni un pèsol per ell) com a entrenador del Reial Madrid.

No s’ha de ser un gran vident per decantar-se per un final tràgic quan parlem d’un club que ha patit 40 canvis d’entrenador en 44 anys. Si bé n’hi ha hagut qui ha pogut gaudir més del seu seient a la banqueta blanca (José Mourinho 3 anys, Ancelloti i Zidane 2 anys) també hi ha hagut èpoques negres al capdavant del vestidor madrileny. L’any 2004 van passar 4 entrenadors per la piconadora de Florentino Pérez, i grans del futbol com José Antonio Camacho (3 partits) o Vicente del Bosque (11 partits) ni tan sols van tenir temps d’escalfar el seu lloc. Però anem a la part interessant…

Comencem per un article d’aquells d’autobombo en moments de crisi. Després Zinedine Zidane fugís del vaixell, que Cristiano Ronaldo sortís per la porta de darrere, que els millors entrenadors del món descartessin fer història a Chamartín i es desencadenés l’afer de la selecció espanyola, que Kovacic es busqués el futur fora d’Espanya i que el club del ‘señorío’ perdés la Supercopa d’Europa davant de l’Atlético mentre Modric demana sortir, els nervis es fan evidents al Reial Madrid, que no troba cap superfitxatge capaç d’apagar el foc. Davant d’aquesta situació el club decideix calmar les masses fent que MARCA expliqui que reserven 300 milions d’euros per fitxar a Neymar a l’espera d’una nova investigació (ves a saber qui la haurà promogut) de la UEFA al París Saint-Germaine. Ara, el Madrid veu com a fitxatges menors els noms que han sonat durant tot l’estiu (Lewandowski, Mbapé, HazardKane...), però el més interessant és que, parlant sempre a través de fonts del club, el diari afirma: “No és que l’aposta immediata sigui Vinicius, però sí que creuen que la plantilla actual té més respostes que les donades en els minuts finals davant l’Atlético, d’aquí que no s’entenguin molt bé els canvis fets per Lopetegui, especialment el d’Asensio”.

Deixeu-me traduir-ho: [La culpa es de Lopetegui. No hemos fichado a Vinicius para que un entrenador lo deje en el banquillo. ¿Quien se ha creído que es decidiendo las alineaciones?]

Una norma del periodisme diu que quan tens una història bona l’has d’explotar tot el que puguis. Per això, MARCA dedica un segon article per destacar la informació rebuda des del club. El titulen ja directament “El pla de Lopetegui amb Vinicius” i bàsicament només hi trobem el següent contingut acompanyat de quatre frases que hi posen el context: “Al club va sorprendre que el tècnic no tirés en cap moment del jove brasiler durant la Supercopa d’Europa”.

O com dirien al meu poble: [paga la coca, primer aviso].

Ara és quan cal estar atent! Sense cap roda de premsa ni declaració per part de l’entrenador pel mig, MARCA publica l’endemà un nou article titulat “Lopetegui insisteix en fitxar un 9”. El periodista comença deixant les coses clares “La política de reforços del club estava clara abans de la cita de Tallin i segueix pel mateix camí, tot i que la derrota en la Supercopa d’Europa ha fet trontollar una mica aquesta decisió tant ferma i Lopetegui ha deixat caure la possibilitat de fer un esforç final”. Recordeu allò de la importància del que no es diu? Ha deixat caure? A qui? Si no hi ha declaracions de l’entrenador caldrà suposar que el missatge arriba des del club. I segueix especificant “més bé, el que ha insinuat Lopetegui al club és que necessitaria una empenta d’última hora per un davanter […] sacrificaria tot per l’arribada d’un davanter potent que li permeti tenir una alternativa més fiable que Benzemà i el propi Bale”. Déu n’hi do! sobretot pensant que el club ha decidit afirmar que la clau de la temporada està en la BBA (Benzemà, Bale i Asensio).

marca.jpgFins aquí la petició, ara la resposta en el mateix article, dos temes al preu d’un! Després d’analitzar possibles fitxatges, el periodista separa el següent text amb el titolet fora de pressupost: “a qui no li encaixa és al club, que té un projecte de futur que l’obliga a controlar les seves inversions i aquest tipus de jugadors es troben a un preu de mercat que se surt del que el Reial Madrid estaria disposat a pagar”. Dono per fet que teniu memòria però, recordeu ara allò dels 300 milions?. I em moro de ganes de fer-vos la meva traducció personal però crec que no cal ja que l’article acaba amb un encàrrec que, com hem anat veien, només pot venir de la directiva del Reial Madrid. Explica que només fitxaran algú que arribi regalat ja que “aquesta sembla ser la condició per a que Lopetegui tingui el nou pel qual sospira i amb qui considera que començaria la temporada amb més garanties. Ara mateix Mayoral i Raúl de Tomás són les alternatives”.

Una estona després de l’encàrrec del club, l’entrenador surt a la roda de premsa prèvia al primer partit de lliga i diu: “ens hem de centrar en treure el màxim profit d’una plantilla que m’encanta […] no dubtaria de la plantilla que tinc”.

Traducció: [Oído cocina]

Però el tema no acaba aquí, no, avui MARCA publica un nou article, “Esperant a Vinicius”, amb nou missatge per part del club: “Vinicius espera la seva oportunitat mentre a la zona noble del Bernabéu es comença a fer llarga l’espera. Hi ha cert neguit per veure al brasiler en acció. De fet, hi ha fins i tot certa estranyesa perquè Lopetegui encara no hagi tirat de la jove perla brasilera. Es va arribar a entendre que el nou tècnic blanc no volgués exposar-lo a Tallin davant de l’Atlético amb un títol en joc, però al club ja s’ha entès menys que no li fes un forat davant del Getafe… i al Bernabéu” i afegeixen que “el Madrid va competir amb grans clubs pel jove talent del Flamengo, va pagar 45 milions d’euros i incomoda veure’l a la banqueta”.

Toca traduir: [O Vinicius juega el próximo partido de liga o ves buscando una selección de un país del tercer mundo donde seguir con tu carrera]

Sembla que ningú no recorda ara que, quan molts pensaven que el brasiler sortiria cedit el seu primer any, se’l va acabar donant d’alta com a jugador del juvenil i anunciant que jugaria a cavall del Castilla (segona divisió B) i del Reial Madrid perquè, als seus 18 anys, pogués acabar la seva formació.

A partir d’aquí, s’accepten apostes:
-Quant trigarà Lopetegui en fer jugar Vinicius?
-Quant trigarà el Madrid en trobar substitut a Lopetegui?

Sigui com sigui, sembla que el temps d’una resposta serà inversament proporcional al de l’altra.

Anuncis

Respuesta al artículo “Menores en riesgo” de Alfonso Ussía

Estimado compañero Alfonso Ussía, le agradezco profundamente su escrito en defensa de los menores catalanes, a su juicio sometidos a favor de la cultura del folclore arriesgando sus propias vidas cada semana. Se agradece que un periodista de trayectoria reputada como la suya, que toda una personalidad en este mundo de la comunicación, dedique un ensayo a expresar sus miedos hacia la tradición castellera aún desde la distancia. Acepto sus duras palabras únicamente porque expresan la lógica y humana preocupación de quien desconoce el más mínimo de los detalles de la cultura de alzar torres humanas a los cuatro vientos.

Le invito a documentar su escrito y a volverlo a redactar en base al conocimiento de nuestra tradición. Por ello paso a detallarle algunos de los errores, lógicos por otra parte, que he hallado; y se los documento para que no tenga que perder su valioso tiempo en realizar una búsqueda que otros tenemos muy por la mano.

Usted dice que no soporta la utilización de los niños para cualquier fin, afirmación que comparto y que subraya una de las directrices de nuestra cultura: “los castells los hacen los niños”. Alto! Sé que puede parecer que me contradiga pero no es así. Este precepto dice que si un niño se echa atrás o no quiere subir nadie puede obligarle. Los niños participan en esta actividad de manera libre y sin coacción alguna. De hecho, en cualquier agrupación castellera podrá encontrar una gran cantidad de chiquillos que comparten risas y juegos pero que no se enfajan para escalar ninguno de los castells, por sencillos que estos puedan ser. Un reciente estudio llevado a cabo por la Universidad Autónoma de Barcelona, y con la colaboración del CAR de Sant Cugat analizó los niños de 30 formaciones durante los dos últimos años y indicó que “se situan en niveles muy altos en cuanto a valores como la diversión, la autoestima y la competencia.” También constató que “son autónomos al decidir practicar la actividad castellera y si desmontan o no un castell”. En lo relacionado a la ansiedad, los niveles que se detectaron se sitúan en la parte media de la escala, comparables con los detectados en otras actividades deportivas habituales (futbol, baloncesto, etc).

Antes de seguir mi escrito y adentrarme en sus afirmaciones sobre la seguridad me gustaría pasar a ofrecerle algunos datos que nos pueden ahorrar tiempo borrando de un plumazo algunas de sus sesgadas opiniones. La Coordinadora de Collas Castelleras de Catalunya (CCCC), la agrupación compuesta por la práctica mayoría de formaciones castelleras, ha dedicado muchos esfuerzos a estudiar los diferentes aspectos relativos a la seguridad de esta ancestral tradición. Anualmente se trabaja en relación a la seguridad activa y la pasiva, se realizan estudios y se impulsan nuevos proyectos. Pese al constante crecimiento cuantitativo de nuestra tradición, en los últimos 15 años se ha conseguido disminuir en un 50% el porcentaje de caídas. Actualmente éste se sitúa por debajo del 4% de las más de 7000 torres que se alzan cada año. Sabiendo que este argumento no será suficiente para usted, como no lo sería para mí por sí solo, paso a esgrimir un dato que muchas veces se pasa por alto. Según un estudio realizado por la CCCC cada mil horas de práctica castellera se producen 44 lesiones, contra las entre 50 y 500 (dependiendo del estudio) de la práctica del futbol, las 300 del baloncesto, las 410 del balonmano o las 650 que se producen en el ámbito escolar. Me ahorraré cualquier comentario porque podría resultar demagógico y no quiero que se malinterprete el peso de los datos científicos.

Comentado lo anterior, pasaré por alto calificativos como “riesgo evidente”, “bestialidad”, “jugarse la vida”, “castillo inhumano”, “degradación ética”, “delito no perseguido”, “imprudencia de insostenible defensa” o “víctimas”; porque, como comenté anteriormente, se derivan del desconocimiento del nivel de riesgo de las torres humanas. Sabiendo que se trata de una persona culta y formada, espero que los datos científicos aportados le animen a cambiar la idea pasional que se ha formado desde la distancia y que, como ya he comentado anteriormente, es lógica y humana por otra parte.

Antes de acabar me gustaría rebatir fervorosamente una afirmación que clama su falta de información. En su artículo afirma que “todos los años hay algún caso de fallecimiento por formar parte de ese castillo humano” a lo que añade “e inhumano”, lo cual ya ha sido argumentado más arriba. La práctica castellera se remonta a finales del siglo XVIII, en esos cerca de dos cientos cincuenta años hallamos tres fallecimientos documentados debido a la práctica de esta tradición. Me pregunto cuantas actividades folclóricas, festivas, deportivas o cuotidianas pueden presumir de datos como este.

Sin más, le invito a disfrutar de la tradición de alzar torres humanas, de cerca, en Catalunya. A lo que me ofrezco para guiarle por los recovecos de esta cultura reconocida bien inmaterial de la humanidad por la UNESCO. Una tradición que promueve una gran cantidad de valores que me gustaría que pudiera experimentar por usted mismo en lugar de enumerarlos en una ristra susceptible de infantil pataleta. Venga, conozca la tradición de cerca y luego revise su ensayo al respecto a través de los datos y las sensaciones.

En referencia a: 
http://www.larazon.es/detalle_movil/noticias/3627123/menores-en-riesgo#.UkqP84b0GLX

Documentación relativa:
http://www.cccc.cat/continguts/noticies/jornada-estudi-canalla-13_5261_46
http://www.cccc.cat/data/files/pdf/dossier%20risc%20castells%20gener%202011.pdf

Fukujima al límit

Avui en dia o ens passem o no hi arribem! Després d’uns dies sentint a parlar de rèpliques, explosions, fuites i incendis, ara Fukujima decideix retirar els 50 treballadors que havien deixat a la central. Els japonesos buiden supermercats i fugen cap al sud mentre el govern es planteja apujar el límit de radiació a la que pot esser exposada una persona per fer que els treballadors puguin seguir a peu de la central. Tot i així, segueixo sentint experts i governs dient que podem estar tots tranquils, que tot va bé i que no cal preocupar-se per un possible apocalipsi.

El ministre japonès surt a televisió suant la gota gorda i, amb cara de preocupació, intenta tranquil·litzar la població; alhora, a la ràdio sento un expert relativitzant la gravetat. “El protocol de seguretat està funcionant a la perfecció” diu mentre l’àrea de seguretat s’eixampla als 30 quilòmetres després d’una nova explosió.

Crec que estem perdent la facultat per mesurar les coses. Ni és veritat que poguem estar tranquils, ni és veritat l’arribada de l’apocalipsi. La situació és molt greu. Tot sembla indicar, tant de bo m’equivoqui, que la central podria explotar en qualsevol moment. Les fuites radioactives son molt greus i les contínues rèpliques del terratrèmol (que arriben als 6 graus en molts casos) no ajuden pas massa. D’altra banda, si el govern del Japó condueix bé la situació, com sembla que ha estat fent amb tot el desastre, es podrien minimitzar els danys personals. El que sembla totalment inevitable és que la contaminació radioactiva causi problemes de llarga durada, per exemple, a flora i fauna.

Així doncs, si sento un altre expert dient que ell aniria tranquil·lament a passar uns dies al Japó perdré la calma i la compostura!! Que, en breu les veus que parlen d’apocalipsi es multiplicaran és tant real com que tindrem Belen Estevan per molt de temps.