Tenint en compte la quantitat de temps que em tiro a la carretera, fa molt que buscava un moment per aturar-me a reflexionar sobre la velocitat al volant. He de reconèixer que m’agrada anar ràpid i que quan necessito alliberar adrenalina el primer que em ve al cap és un circuit de karting on trepitjar a fons l’accelerador. Però, fins a quin punt serveix d’alguna cosa córrer a la carretera?
Les descàrregues d’adrenalina fan que el nostre cos es posi en alerta davant d’una amenaça (ja sigui una pregunta d’un professor a la universitat, un salt en paracaigudes o accelerar a velocitats il·legals per la carretera). S’incrementa la freqüència cardíaca, la pressió sanguínia i el ritme respiratori i s’envien quantitats massives d’energia a tots els músculs. Aquesta sensació pot fer que ens sentim vitals o que ens agafi una taquicàrdia. Un altre factor a tenir en compte és que en superar la sensació de perdre el temps, o en assolir el repte d’arribar puntual, el nostre cos posa en joc tres hormones que ens poden fer sentir millor, la serotonina, la dopamina i l’endorfina, que son les causants de la sensació de benestar o de plaer.
Més enllà d’aquest preàmbul, i com a esclaus d’una societat resultadista, què en podem treure d’anar més ràpid? Evidentment, l’associació d’idees és instantània; la fórmula matemàtica que tots hem hagut d’aprendre a l’escola diu que la velocitat és el quocient de la distància entre la velocitat, per tant, a major velocitat menys temps invertit en un trajecte. Tenim pressa? Doncs premem l’accelerador a fons i arribarem abans. Ep, ep, ep!!! Un moment, no anem tant ràpid! Però, quant em puc estalviar si poso en risc la meva vida a la carretera?
Abans de seguir, deixeu-me fer un altre aturada en el camí. Cal tenir en compte que la velocitat mitjana d’un desplaçament en cotxe a ciutats com per exemple Barcelona o Madrid, segons els estudis de mobilitat publicats pels propis Ajuntaments, se situa al voltant dels 22Km/h a Barcelona o dels 24Km/h a Madrid. Per exemple un bus urbà es mou a uns 13 o 14 Km/h de mitjana i el metro a uns 30km/h; un tren de rodalies circula a uns 53Km/h de mitjana. Sí, ja sé que la velocitat màxima a ciutat és de 50Km/h però com que cap cotxe es posa de zero a cinquanta en zero segons, ni pot evitar els semàfors, passos de vianants, cantonades tancades o altres cotxes circulant més lentament, cal revisar la nostra idea mental abans de seguir.
La durada mitjana d’un desplaçament en dia feiner a Catalunya és de 19,8 minuts (21,33 si vius a l’àrea metropolitana de Barcelona) tot plegat, un cop més, segons els diversos estudis de mobilitat de la Generalitat o de l’Autoritat del Transport Metropolità. El meu exemple és força clar, ara visc a 10 minuts del treball i la meva qualitat de vida és excel·lent però durant anys m’he hagut de desplaçar una mitjana d’uns 40 minuts per trajecte i la gent em titllava de boig.
Partim d’un desplaçament normal, per exemple per anar de casa meva al Camp Nou (on aparco per agafar el metro, no us enganyeu) hi ha uns 32 km. Segons Google maps (hem passat del “ho diuen a la tele” al “ho he trobat amb Google”) la ruta més ràpida en ple mes d’agost ens hi duria en 27 minuts, i aplicant la nostra fórmula mestra descobrim que en aquest cas la velocitat mitja seria d’uns 71Km/h. Què passaria si trepitjo l’accelerador un 20% més? Dels 120Km/h de velocitat màxima a l’autovia passaria als 145Km/h i dels 90Km/h interurbans ens posaríem a 110Km/h. I això quant temps em podria estalviar? Segur que ho voleu saber? TRES MINUTS I MIG!
Així doncs, si no us va de tres minuts i mig –la durada d’un single, el temps que triga un atleta d’elit en fer els 1500 metres llisos o l’instant que passa mentre llegiu detingudament aquest article– i els vostres nivells d’adrenalina i dopamina són estables, plantegeu-vos si val la pena arriscar la vida a segons quines velocitats i amb segons quines actituds al volant abans de pujar al cotxe. Demà, quan agafi la moto per anar a treballar hauré de decidir entre arribar-hi en deu minuts o posar-me a 150km/h per l’autovia per estalviar-me… 45 segons, el temps que retalles si el trajecte s’escurça una mica més.
Així en calent... 